La bretxa salarial a l’alta direcció se situa en el 13% i evidencia un avenç insuficient en dues dècades
L’estudi elaborat per ICSA Grupo en col·laboració amb EADA Business School revela que la presència femenina en llocs directius amb prou feines arriba al 18,6% i que una dona directiva necessita treballar 47 dies més a l’any per igualar el salari d’un home.
La bretxa salarial a l’alta direcció espanyola es manté en el 13% i no ha experimentat millores significatives en els darrers vint anys, malgrat l’augment progressiu de la presència femenina en posicions de lideratge. Així ho constata la 20a edició de l’informe Bretxa salarial i presència de la dona en llocs directius 2026, elaborat per ICSA Grupo en col·laboració amb EADA Business School a partir de més de 80.000 dades salarials.
L’estudi, que analitza l’evolució des del 2006 fins al 2026, mostra que la representació femenina a l’alta direcció ha passat del 16,9% al 18,6%, un increment limitat que confirma el predomini masculí en els nivells de major responsabilitat. El creixement ha estat més notable des del 2013, quan es va registrar el mínim històric del 10,3%, però continua sense reflectir una transformació estructural en l’accés al lideratge.
Aquest avenç en presència no ha anat acompanyat d’una reducció equivalent de la desigualtat retributiva. Al contrari, la bretxa salarial a l’alta direcció ha augmentat del 8,5% el 2006 fins al 13% actual. En termes pràctics, aquesta diferència implica que una dona directiva ha de treballar 47 dies més a l’any per percebre la mateixa retribució que un home en un lloc equivalent. Si es manté aquesta tendència, l’equiparació salarial no s’assoliria abans del 2044.
“La mesura durant vint anys mostra que el sistema ha avançat en inclusió, però no ha transformat completament els criteris amb què valora i remunera el lideratge”, explica la Dra. Aline Masuda, professora i investigadora d’EADA Business School. “Quan la presència femenina creix i la bretxa salarial es manté, ens trobem davant d’un fenomen estructural. El repte ja no és només d’accés, sinó de com es dissenyen les trajectòries professionals i com es reconeix el lideratge dins de les organitzacions”.
Una desigualtat que augmenta amb el nivell de responsabilitat
L’informe confirma que la bretxa salarial s’intensifica a mesura que augmenta el nivell jeràrquic. Mentre que en la categoria d’empleats la diferència retributiva és del 9,8%, i en els comandaments intermedis del 10,5%, a l’alta direcció arriba al seu nivell més elevat.
Aquest patró es correspon amb una menor presència femenina en els nivells superiors de l’estructura organitzativa. Les dones representen el 46,4% en posicions operatives i el 33% en comandaments intermedis, però la seva presència es redueix al 18,6% a l’alta direcció, fet que evidencia una disminució progressiva de representació en els espais de major poder i responsabilitat.
El talent femení, preparat per assumir posicions directives
L’estudi subratlla que la disponibilitat de talent femení qualificat no constitueix el principal obstacle. En els programes de formació executiva d’EADA Business School, la participació de dones ha assolit el 47,3% en les darreres dues dècades i ja representa el 51,6% en el curs 2025–2026. Al Global MBA, la presència femenina se situa en el 59%, mentre que en l’àmbit internacional arriba al 49,7%.
“La progressió desigual al llarg de l’estructura organitzativa confirma que el repte no és de talent, sinó de disseny organitzatiu. El capital humà està preparat, però la convergència salarial i estructural continua sent una assignatura pendent”, afirma Indry Canchila, directora tècnica de l’estudi i sòcia-directora de l’àrea de consultoria d’ICSA Grupo.
Diferències per mida d’empresa i sectors
L’anàlisi per tipologia empresarial mostra una evolució desigual. La petita empresa és la que més ha incrementat la presència femenina a l’alta direcció en l’últim any, amb una pujada del 4,3%. En canvi, la mitjana empresa registra un lleuger descens del 0,2% i la gran empresa una reducció del 4,1%.
Per sectors, la indústria manufacturera i el turisme presenten avenços rellevants en representació femenina directiva, mentre que el sector serveis experimenta un retrocés.
L’informe també assenyala que les mesures obligatòries en matèria d’igualtat afecten únicament empreses de més de 50 treballadors, que representen l’1,2% del teixit empresarial espanyol. Aquest abast limitat redueix l’impacte potencial de les polítiques actuals sobre el conjunt del mercat laboral.
Després de vint anys d’anàlisi continuada, l’estudi conclou que Espanya ha avançat en l’accés de les dones a posicions directives, però no ha aconseguit corregir les desigualtats estructurals en la retribució ni en la representació en els nivells més alts de lideratge.
