Les petites empreses lideren els increments salarials a Espanya, segons l’estudi Evolució Salarial 2007-2025 d’EADA i ICSA
Les petites empreses són les que han registrat els majors increments salarials a Espanya en totes les categories professionals durant l’últim any. Així ho recull la 19a edició de l’estudi “Evolució Salarial 2007-2025”, elaborat per EADA Business School i la consultora ICSA Grupo, que analitza l’evolució dels salaris de directius, comandaments intermedis i empleats en relació amb la inflació, el cost de la vida i el creixement del PIB.
L’informe confirma que aquest esforç salarial per part de les pimes respon a la necessitat de millorar la seva competitivitat en la captació, retenció i motivació del talent, davant les grans empreses, que parteixen de nivells retributius i paquets de compensació més elevats.
Els empleats lideren la pujada salarial i superen la inflació
Un dels principals resultats de l’estudi és que els empleats i empleades concentren el major increment salarial el 2025, amb una pujada del 5,5% interanual, que situa el salari mitjà en 28.577 euros anuals. Es tracta, a més, de l’única categoria professional que aconsegueix superar la inflació, trencant la tendència de pèrdua de poder adquisitiu acumulada des del 2007.
Aquest creixement s’explica per diversos factors, entre els quals destaquen les pujades del salari mínim interprofessional (SMI), els convenis col·lectius parcialment indexats a l’IPC i una major tecnificació dels llocs operatius, que n’ha incrementat el valor al mercat laboral.
Directius i comandaments intermedis: increments salarials molt moderats
En contrast, els directius han registrat un increment salarial de l’1,59%, assolint una retribució mitjana de 90.246 euros anuals, mentre que els comandaments intermedis amb prou feines han experimentat una millora del 0,25%, equivalent a 105 euros anuals de mitjana.
L’estudi, basat en dades salarials de més de 80.000 treballadors per compte d’altri a Espanya, assenyala que els comandaments intermedis són la categoria amb una major pèrdua acumulada de poder adquisitiu des del 2007.
La digitalització i la IA redefineixen el paper del comandament intermedi
L’evolució d’aquesta categoria apunta a un procés d’aplanament organitzatiu, juntament amb la substitució parcial de funcions derivada de la digitalització i la integració de la intel·ligència artificial, especialment en sectors com la banca. En aquest nou escenari, el comandament intermedi se situa entre uns directius cada vegada més recolzats per la tecnologia i uns empleats amb perfils creixentment tècnics.
Banca i indústria, els sectors amb millors salaris a Espanya
Per sectors, el sector bancari continua sent, un any més, el que registra els millors salaris a Espanya, excepte en la categoria d’empleats, on és superat per la indústria, amb una diferència mitjana de 1.368 euros anuals.
En concret, els empleats del sector industrial perceben una retribució mitjana de 31.597 euros, seguits per la banca amb 30.229 euros. A l’extrem oposat, el sector comerç i turisme presenta els salaris més baixos en totes les categories, amb una mitjana de 20.228 euros anuals en el cas dels empleats. No obstant això, aquest sector també destaca per haver registrat la major pujada salarial interanual, amb un increment del 8,28% respecte del 2024.
Diferències salarials per comunitats autònomes
Des d’una perspectiva territorial, Madrid i Catalunya continuen liderant els nivells salarials en totes les categories professionals, situant-se per sobre de la mitjana nacional. En canvi, comunitats com les Illes Balears i les Canàries destaquen pel seu dinamisme salarial, associat principalment al creixement poblacional i a l’atracció migratòria, més que no pas a millores clares de productivitat per càpita.
El 2025, la comunitat autònoma amb un major creixement salarial en directius ha estat Aragó (+2,49%), en comandaments intermedis, Astúries (+2,87%), i en empleats, les Illes Balears (+9,98%).
Productivitat, salaris i competitivitat empresarial
Segons explica Anton-Giulio Manganelli, professor d’Estratègia d’EADA Business School, “Espanya crea ocupació i volum econòmic, però aquest creixement no es tradueix en una millora proporcional de la productivitat per treballador”. Aquesta bretxa, assenyala, explica que “malgrat el creixement del PIB, els salaris reals no avancin al mateix ritme i la pèrdua de poder adquisitiu continuï sent una constant”.
En la mateixa línia, Ernesto Poveda, president executiu d’ICSA Grupo, adverteix que “les pimes estan assumint un elevat cost salarial per poder atraure i retenir talent davant les grans empreses”, fet que pot esdevenir un desgast a mitjà termini. Ambdós coincideixen en la necessitat d’avançar cap a models de compensació més flexibles, sostenibles i vinculats a la productivitat, que incorporin també elements no monetaris com la flexibilitat, el teletreball o la formació contínua.
